Miro enrere i penso que ja ha passat un mes des que les tortuguetes van arribar al Tic Tac i que en tan poc temps hem arribat a fer tantes i tantes coses: conviure amb les granotes, amb la Mireia i l'Alba; conèixer cada racó de la nostra classe i del pati; jugar amb les joguines; experimentar amb alguns dels elements de la tardor; explorar amb teles o amb rotllos de paper; escoltar cançons i ballar...
Al pati de l'escola, hi havia un ocellet...🎶
Sembla mentida que el temps passi tan de pressa i que molts d'ells o elles entrin a l'escola substituïnt els plors inicials per somriures d'orella a orella quan entren per la porta de l'escola. De mica en mica van sentint l'escola un lloc segur per fer i desfer; sentir-nos tranquils per gaudir i explorar; establir rutines i compartir moments amb els nostres iguals tot reforçant vincles positius.
Nyam, nyam anem a dinar! 🎶
Aquesta setmana ha estat diferent de la resta, ja no estem a la mateixa aula amb les granotes i de ben segur que les trobarem a faltar. Aquest petit inici en una altra classe ha sigut com tornar a començar d'una manera diferent: especial, amb curiositat, amb sorpresa, amb els ulls ben desperts... Ens costa no anar a l'altra aula de les granotes amb llibertat o haver de comunicar-nos amb elles a través d'un vidre... però a poc a poc ens anirem situant i entendrem la situació que ens ha portat el Covid... Estic segura que aquests infants sabran interpretar els ulls com ningú, hem de treure-li la positivitat!
Per acabar, us deixo algunes fotografies realitzades aquests dies, espero que us agradin molt i, com sempre, petons i abraçades virtuals!
Us estimem molt tortuguetes, que passeu bon cap de setmana! 🐢💚
Sóc un bolet molt petitó que ensenya el barret quan ve la tardor...🎶
Un, dos i tres, la tortuga, la tortuga. Un, dos i tres, la tortuga ja no hi és... 🎶
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada